Podíem haver aturat el canvi climàtic … però no hem fet, una altra vegada.
Aquesta ha estat una setmana agredolça, ja que hem tingut bones i males notícies. Les bones són el retorn de l’Aminatu Haidar al Sàhara i la finalització de la seva protesta però no de la seva lluita en un país encara envaït i deixat per la resta que mirem cap altra costat, i per l’altra banda l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular contra les curses de braus que, si acaba amb un recolzament majoritari, caminarem una mica cap al respecte al nostre entorn, i per tant cap a nosaltres mateixos.
Però avui m’he aixecat amb una molt mala notícia per al planeta i evidentment per a nosaltres també; encara que previsible, tal i com havia evolucionat tot plegat, “els líders mundials no salven el clima” i finalment només signen un acord que no es legalment vinculant, que quan ho són no els respectem, o sigui que ara no tenim res. Hem sentit paraules de l’Obama, Sarkozy o Merkel tant boniques aquesta setmana, però només eren paraules, sense cap intenció al darrera.
Com veieu anem fent alguna passa cap endavant, però moltes cap enrere i intentat entendre una mica més el per què de tot plegat, només se m’acudeix una explicació que l’”home” com animal dominant sobre el planeta té por de la natura, la intenta controlant imposant la seva tecnologia i el seu suposat desenvolupament a costa d’una destrucció sense límits que provoca la mort patiment dels animals de la seva mateixa espècie , dels altres animals i plantes, i finalment no quedarà res, no ens quedarà res.
Però soc de mena optimista espero que l’homo sapiens no esperi a l’últim minut abans de la destrucció total, com en aquesta cimera, i sigui capaç de salvar el planeta, salvar-se a si mateix.
“Nosaltres som l’eslavó perdut, tant de temps buscat, entre l’animal i l’home autènticament humà” – Konrad Lorenz
[...] This post was mentioned on Twitter by Xavier Gomez, Miguel Ángel Merino. Miguel Ángel Merino said: Jo sí que no sento, http://bit.ly/5ulYIv [...]
Com sempre, l’ésser humà no té visió de futur. El nostre “tempo” és molt diferent al del canvi climàtic i, encara més, al del planeta. Hem de vigilar les nostres passes perquè són el manifest del nostre instint de supervivència, però no pensem en aquell que haurà de continuar el camí quan nosaltres ja no poguem. Se’ns fa complicat pensar en el futur i més encara quan veiem al nostre davant, en forma de pastanaga, un munt d’interessos econòmics dels que podem sortir personalment beneficiats. Doncs d´aquesta manera demostrem una vegada més que només som això, una colla de rucs al segle XXI.
En quant a les curses de braus, només vull citar en Gandhi quan va dir que “l’evolució d’una nació pot veure’s en el tracte que reben els seus animals”.
Quizás en esta lucha tan dura por el planeta, esta cumbre haya avanzado poco, pero ha dado un paso más.
Quizás cabe un poco de optimismo y el año que viene en México se consiga más.
Lo importante es ir avanzando y yo creo que después de esta cumbre hay más conciencia y se ha despertado más interés por parte de la población mundial por este tema y llegará el día en que la presión popular lo consiga.
Cabe el optimismo, es una lucha que se ganará paso a paso, yo estoy segura.
¡Animo y a seguir luchando!
Hello there,
This is a message for the webmaster/admin here at http://www.mamerino.com.
Can I use part of the information from your blog post above if I give a backlink back to this site?
Thanks,
James