aigua al desert
Els 7 milions de persones que vivim a Catalunya estem davant d’una situació d’emergència amb una sequera que pot afectar la nostra forma de viure i originar greus repercussions socials i econòmiques, i que fa necessari adoptar mesures excepcionals amb solidaritat entre els territoris en un marc de sostenibilitat.
El Govern de Catalunya està fent un gran esforç inversor per resoldre les mancances d’aigua i ha proposat mesures com l’aportació d’aigua del riu Segre al riu Llobregat, la més ràpida, barata i reversible, que va ser rebutjada de ple pel Govern de l’Estat.
Sembla ser que la sequera, que hauria de ser un tema de país i per tant de tothom, ha servit per a què CiU i el PSOE facin la pinça al Govern de Catalunya. El primer amb la proposta del transvasament del Roïna d’alt cost i llarga arribada i el segon trigant en fer una proposta, la del transvasament de l’Ebre, que ha estat acceptada amb la condició de ser temporal i reversible.
Comença a córrer una interpretació dels resultats les eleccions generals, que arriba des de Madrid, que vindria a dir que en lloc de valorar que els vots del PSC han servit per evitar la victòria del PP, es considera que la relació amb Catalunya ha portat mals resultats del PSOE a altres comunitats com la de València. Aquesta interpretació ja s’aplicat en el cas de la sequera, mostrant el rebuig a la proposta que arribava des de Catalunya, i el manteniment de la Ministra de Foment Magadalena Álvarez, però el més greu encara d’aquesta interpretació és que si no canvia, condicionarà de manera negativa el desenvolupament de l’Estatut, el traspàs de rodalies o un nou finançament.
A més, durant els últims dies, hem hagut de sentit les mostres insolidàries que ens han arribat de diferents governs autonòmics del PP de Múrcia i València o del PSOE a l’Aragó, manifestant-se en contra qualsevol tipus de transvasament, encara que sigui per una situació d’emergència, i hem sentit a l’ex-alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal de CiU, que ha arribat a desitjar que no plogués.
Quan l’actitud havia de ser responsable i de respecte ens hem trobat amb totes aquestes mostres insolidàries … però mentrestant, la ciutadania està demostrant la seva responsabilitat estalviant aigua des de fa temps, sent conseqüent amb l’utilització que d’aquest recurs escàs.
“Ojalá que llueva agua, solidaridad y sentido común”
