Aquesta és la frase, falsament atribuïda al Cervantes, que m’ha vingut avui al cap al llegir l’article que ha publicat La Vanguardia titulat “Milagro ICV”. Abans de comentar-ho m’agradaria aclarir que no he estat ni estaré mai lector d’aquest diari amb el qual no comparteixo la línia editorial, però era l’únic lliure que m’he trobat quan prenia cafè.
L’autor de l’article, desesperat, utilitza a la seva fe cristiana per poder explicar que ICV és l’únic partit del Govern de la Generalitat que a les seves pròpies enquestes es mantémentre que els altres dos PSC i ERC, baixen i cauen en picat respectivament. Haig de reconèixer que jo també vaig veure algun parany en l’enquesta però llegint avui l’article veig que CiU i el seu braç armat La Vanguardia, estan desesperats, els ha fallat l’estratègia mediàtica que van planejar el 2006 per evitar la reedició del tripartit atacant portada rere portada o organitzant comissions d’investigació al partit més minoritari del govern.
Això si, l’electorat ha sabut valorar les polítiques mediambientals, d’habitatge, de proximitat en la seguretat o en recuperació de la memòria democràtica efectuades per aquest partit, i clar ara l’autor només se li acudeix fer referència a miracles.
Jo només penso que anem pel bon camí, estan fotuts i no saben per on tirar a continuar treballant com fins ara, a mi això em doma molta energia.
Ah molta salut per a l’autor.
