Molts de nosaltres estem vivint amb incredulitat i estupor el processament del Tribunal Suprem al jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme arran d’una denuncia de Falange Española, que està fent la feina bruta del PP, els hereus dels qui van provocar tots aquells crim durant i després de la Guerra Civil.
El jutge va actuar per les denúncies de les associacions de víctimes del franquisme d’acord amb la llei de la Memòria Històrica amb la finalitat de trobar els cadàvers de les víctimes del franquisme que hi ha a les fosses comuns i que els seus familiars puguin conèixer on estan i enterrar-los amb la dignitat que es mereixen.
Aquestes víctimes eren les persones que a través d’associacions socials, sindicals o polítiques estaven en contra de l’ideari de Franco i que van rebre una repressió metòdica i organitzada que es pot qualificar de crims contra la humanitat tal i com ho entén la legislació internacional, crims que mai prescriuen.
La nostra incredulitat ha arribat a tot el món on diaris i personalitats estan donant suport al jutge, però alhora està provocant un deteriorament de la bona imatge internacional que havia tingut la nostra transició.
Una imatge (la de la transició) que tot sigui dit, ha estat disfressada de modèlica quan en realitat ha esdevingut la major injustícia dels últims temps. La gent que va lluitar per defensar la llibertat del poble va ser traïda per la majoria de forces polítiques i mitjans de comunicació l’any 1978.