jun 122011
 

Ahir vaig prendre possessió com a regidor de l’ajuntament en un acte amb fortes emocions.

Per una banda tenia al meu costat a l’Alba i al Josep dos joves que en els temps que corren han posat les seves ganes en lluitar per la democràcia que tenim, segurament imperfecta, segurament incomplerta, segurament millorable, però és la que tenim i amb la que hem de treballar per millorar-la, i és en ella no em posat les nostres esperances i dedicació. També m’acompanyaven la gent que pateix més directament la meva dedicació personal a aquest difícil ofici com la meva companya, els meus pares i la meva sogra.

Per altra banda , estaven les persones indignades de Sant Boi que ens van rebre a l’entrada del Ple amb un to reivindicatiu i de protesta, sense més intencions que posar de manifest el seu malestar. Entre elles vaig veure a persones conegudes i d’altres amb les quals m’he pres alguna cervesa, cosa que no faig amb qualsevol, però vaig entendre en aquell moment el seu malestar i també la forma d’expressar-lo.

Lamentablement, la forma de reivindicar es va transformar a la sortida i es va convertir en escridassades, insults, cops i escopinades adreçades a tothom, no només als regidors i regidores, també a la gent que ens acompanyava.

I he decidit adreçar-me a les persones que vaig reconèixer entre els indignats i dir-vos que quan us vegi pel carrer us preguntaré a la cara i fent una cervesa tranquil·lament per què penseu que sóc un lladre i un fill de puta.

Però ho faré per què necessito dir-li al meu pare, que va perdre el seu ara fa 75 anys per defensar una democràcia, que val la pena que jo sacrifiqui la meva vida personal i professional per dedicar-me això.

Ho faré mirant-te al ulls i prenent una cervesa, que espero que no sigui la última.

  2 Responses to “Indignat amb alguns indignats”

  1. Ànim company. S’ha complicat, i molt, allò que abans deiem les condicions objectives, però cal no defallir. És injust rebre insults i escridassades quan vas pel món amb compromís i pensant més en el col·lectiu que en tu mateix. Ens queda, però, la convicció que fem el que cal, que estem al costat de la trinxera que val la pena estar, on ens porta el compromís tal com l’entenem. I tenim el suport de la nostra gent, que ens empeny a seguir malgrat les dificultats i tantes incomprensions. Ah, si la indignació es convertís amb compromís i claredat d’idees!!!

  2. Miguel Ángel, jo també vaig prendre possessió com a regidor del meu ajuntament en un acte amb fortes emocions com el teu i amb el soroll de fons d’una casserolada. Malauradament vaig assistir a la persecució i a l’assetjament de la nova alcaldessa, contrincant política meva, que em recordava quatre anys enrere l’assetjament de la meva companya de partit fins a casa seva, aleshores primera tinent d’alcalde, per un grup que negaven la decisió d’un ple municipal de tancar la gossera local, decisió recomanada pels serveis veterinaris, i aprofitar la nova mancomunada que l’ajuntament havia finançat. Aquestes actitud són antidemocràtiques, i ho hem de dir. Tothom, i jo sóc defensor, té dret d’expressar el que pensa, però no pot negar els drets dels altres. Jo també sóc un indignat: al gener passat vaig fer corre el llibre de S. Hessel, amb la convicció que ara més que mai necessitem fer política. Però no he trobat en aquest llibret cap atac al sistema democràtic, ans al contrari. El necessitem i molt; també el necessiten els indignats a les nostres places. Ànims i sort!

 Leave a Reply

(required)

(required)

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>