sep 022011
 

Entrevista de lAlbert Punsola (col·laborador de sostenible.cat ) per l’En portada del Theknos 155.

1-¿D’aquests tres grups de temes en relació a la biohabitabilitat materials, ventilació i camps electromagnètics, en quins té més marge d’intervenció l’enginyer i en quins menys?

La nostra professió ofereix gran versatilitat i per tant la possibilitat de intervenir-hi en tots tres, però evidentment els relacionats amb la ventilació i els camps electromagnètics són ens que més podem actuar.

Jo diria encara més, la nostra professió orientada a la ciència aplicada i a la visió pràctica i resolutiva de problemes ens fa especialment idonis per poder intervenir de manera efectiva en les situacions que s’originen en aquest tipus d’edificis.

2-¿Em pots detallar en quins aspectes de cadascun d’aquests camps l’enginyer té responsabilitats i per tant capacitat per millorar les coses?

La ventilació possiblement sigui una de les grans oblidades en els nostres edificis i un dels temes que més sensibilitats provoca.

Desprès d’un correcte disseny de les instal·lacions en el qual participem et trobes que posteriors modificacions per part de les persones usuàries fan que una instal·lació correctament dissenyada sigui defectuosa i no compleixi amb les condicions inicialment plantejades. I és aquí on les persones de l’enginyeria podem aportar el nostre coneixement per ajudar a solucionar però sobretot a mantenir de manera adequada aquestes instal·lacions.

Un altre problema habitual és el relacionat amb les càrregues electrostàtiques originades durant la utilització de les instal·lacions i que requereix un estudi tècnic molt acurat i anar provant diferents solucions, on nosaltres també podem aportar molt.
3-¿Penses que en general a Catalunya existeix consciència entre els usuaris d’edificis sobre la biohabitabilitat?

Penso que si que hi ha una consciència, encara que sigui petita. Normalment és una consciència que podem qualificar de reactiva, o sigui quan s’origina la situació problemàtica i el que caldria és avançar en la cultura de la prevenció, per ser més actius o proactius.

4-¿Creus que hi ha diferències entre els edificis destinats a habitatges i els destinats a feina (oficines, naus) pel que fa al nivell de problemàtica que es presenta  en relació a la biohabitabilitat?

Evidentment per les característiques de tamany i nombre de persones que els ocupen aquells edificis d’ús industrial o d’oficines plantegen més problemes que els residencials.

Actualment, és en les oficines on més casos s’estan detectant i les solucions no són directes i de vegades efectives del tot.

No obstant els residencials poden patir també problemes que són més difícils de detectar per la manca de coneixement de les persones que hi viuen, mentre que als altres és més probable que hi hagi persones amb criteris tècnic o preventiu que puguin detectar aquestes situacions.
5-¿Creus que la normativa existent avui dia cobreix bé aquests aspectes o encara no és suficient per tenir en compte la diversitat i complexitat del tema?

No hi ha una normativa específica que abasti la diversitat i la complexitat del tema, si que hi ha normativa sectorial i dispersa que ens pot ajudar tenir criteris d’aplicació, cosa que dificulta la interpretació.

També, cal anar avançant en el criteri científic per concretar la problemàtica, però de totes formes un recull de criteris i solucions en forma de normativa específica ens ajudaria a resoldre la gran part de les situacions que es plantegin.

Com a reflexió final la meva aposta seria per avançar en la cultura preventiva de les empreses, usuaris i de la ciutadania en general, encara que és un discurs que en els temps que corren no sembli prioritari, però que ens ajudarà a ser més productius des d’ara mateix, a part de tenir més salut i ser més feliços.

 Leave a Reply

(required)

(required)

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>