Durant l’última dècada la nostra economia s’ha basat en els fràgils pilars de la construcció i el consum intern que s’han enfonsat a la primera sotragada del sistema financer internacional, més conegut com a globalització, que ara ningú dels que la defensaven com a solució als nostres problemes s’atreveix a parlar-ne.La bonança econòmica que hem viscut aquests anys només ha servit per a què alguns siguin més rics del que eren i no s’ha produït una distribució equitativa de la riquesa ni una millora en les condicions de treball, originant-se un augment en les desigualtats socials (segons l’Institut Nacional d’Estadística el 20% de la població està per sota del llindar del risc de pobresa).
Davant d’aquesta situació el govern del PSOE no s’atreveix ha abordar el problema estructural de l’economia, tant dependent d’aquests sectors fràgils, i ha apostat per una política de xecs i no de drets que suposin un veritable gir social i ambiental.
Necessitem solucions estructurals per a un model productiu sòlid que aposti per inversions públiques en innovació, defensi del teixit industrial, fomenti les noves ocupacions,l’ obra pública d’infraestructures per al transport públic, inverteixi en educació, formació professional i reciclatge, i assoleixi un salari mínim de 1000 € que també inclogui a les pensions mínimes.
Finalment ve el senyor Solbes (tresorer major del regne) i ens planteja uns pressupostos que no garanteixen la despesa social ni el canvi productiu. A més, posposa el debat sobre la reforma fiscal tant necessària per evitar l’ofegament financer en què ens troben els Ajuntaments que està provocant una veritable asfixia pressupostària que farà molt difícil respondre a totes les necessitats que té la ciutadania sobretot aquells amb menys recursos. Recordem que des de l’administració més propera a la ciutadania atenem a moltes demandes que corresponen a altres administracions i que no estan finançades.
En època de crisi cal invertir en els més desafavorits amb un pressupost més social que mai, aquestes haurien de ser les prioritats per un govern d’esquerres, es a dir per fer politiques econòmiques de dretes ja tenim al PP.
Com sempre els treballadors i les treballadores haurem de pagar la crisi.
