Avui, als inicis del segle XXI i a les portes d’unes noves eleccions, Catalunya s’enfronta a tres grans reptes: en primer lloc, la crisi econòmica, amb més de 600.000 persones aturades, i l’ecològica, la que provoca el canvi climàtic i posa de manifest l’esgotament de l’actual model productiu. En segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el debat obert sobre el futur del país. I en tercer lloc, el creixent sentiment d’allunyament i de desconfiança de bona part de la ciutadania envers la política, el que es coneix com a desafecció. Continue reading »
Aquest dies sentirem molt a parlar sobre les eleccions del 28N i ho fem amb un sentiment de resignació a l’ambient per la situació econòmica que estem patint i la sentència sobre l’Estatut.
No hi falten raons ja que el nostre futur ara l’estant decidint els mercats a través de les polítiques conservadores que està duent a terme el govern del PSOE a l’Estat, amb el suport de CiU, i que suposen escollir la sortida equivocada a la crisi a través de una retallada drets socials i laborals, sense precedents a la nostra democràcia. Continue reading »
Aquesta reforma laboral aprovada pel Govern Zapatero és la més antisocial, representa una pèrdua de drets i un atac sense precedents l’estat del benestar que em pogut veure en la nostra democràcia, i, a més, no facilitarà la contractació de persones aturades, ni acabarà amb la temporalitat ni amb l’acomiadament, de manera que només hi ha una reacció lògica com és el rebuig dels sindicats i de l’esquerra social d’aquest país.

1 La crisi econòmica mundial desfermada arran de l’explosió de la bombolla financera i immobiliària és una nova manifestació de les recessions que caracteritzen la història del capitalisme com a sistema social. Una crisi que és una expressió del model de gestió neoliberal que es va anar instaurant des de finals de la dècada dels setanta del segle passat. Tres dècades on s’han exacerbat molts dels greus problemes que afecten la humanitat: desequilibris territorials lligats al procés de globalització, augment de les desigualtats socials i de gènere a la majoria de països, agreujament dels problemes ambientals, etc. Una etapa caracteritzada per un creixement desmesurat de l’esfera financera que ha propiciat les activitats especulatives i ha exercit com un factor de desestabilització, del qual en són bona mostra la successió de greus episodis financers. A l’empara de les polítiques neoliberals s’ha produït un afebliment de les polítiques públiques que ha generat fortes tensions en serveis públics bàsics.
Abans d’ahir em vaig aixecar amb l’esperada notícia de l’aprovació per part del govern de Zapatero del decret de reforma laboral que abarateix i justifica l’acomiadament de 20 dies per pèrdues fins i tot “conjunturals” de les empreses.
El decretazo a mode de zapatazo s’ha fet sense recollir les propostes dels sindicats ni de l’esquerra, i està fent la feina bruta de la dreta representada per la CEOE, PP i CiU, amb mesures que volen endurir el mercat laboral i retallar els drets dels treballadors i treballadores però que no fomenten l’ocupació, l’economia i el consum d’aquest país.

