NI CHICHA NI LIMONA, Victor Jara (Chile) Continue reading »
jun 172010
Últimament podem veure que comencen a sortir conflictes a diferents poblacions de Catalunya que tenen a veure amb els discursos xenòfobs que relacionen malintencionadament a la immigració amb l’atur i la seguretat ciutadana, quan suposo que tothom té clar, encara que som d’una memòria selectiva i curta, que la crisi l’han provocat els bancs i els especuladors i mai les persones treballadores sigui o no immigrades, que són les que estan reben els cops més durs de la situació.
feb 182010
No als 67 anys d’edat de jubilació!
Zapatero fa una proposta que seria més pròpia de l’Aznar i ens vol retallar les pensions i allargar l’edat de jubilació, després que els partits d’esquerres i els sindicats han aconseguit aturar una reforma laboral que hagués suposat una retallada als drets dels treballadors i treballadores d’aquest país.
La proposta d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys no és pròpia d’un govern d’esquerres que s’hauria de preocupar principalment dels problemes que afecten a les famílies que no poden arribar al crèdit que necessiten per poder subsistir o a les petites i mitjanes empreses que tenen dificultats per la manca de l’arribada d’aquest crèdit.
Com a membre del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB) dóno el meu suport públic al manifest de la Plataforma de treballadors de col·legis professionals que informa de les greus conseqüències que pot provocar l’aplicació de la Llei Òmnibus i demana suport a la ciutadania.
La Plataforma sorgida arran de l’aplicació de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici, també coneguda com Llei Òmnibus.
Diguem rar però si el suprimim la filla del Millet no pagaria res quan rebi l’herència del seu pare i això no és just, no contribueix a la redistribució de la riquesa i a la igualtat d’oportunitats.
Suposo que tots els que diem que som d’esquerres tenim clar que la despesa social amb les seves potes l’educació, la sanitat, les pensions i la dependència es sufraga a partir dels ingressos anuals pels diferents impostos que paguem entre tots plegats, encara que no d’una forma del tot progressiva.
