Molts de nosaltres estem vivint amb incredulitat i estupor el processament del Tribunal Suprem al jutge Baltasar Garzón per investigar els crims del franquisme arran d’una denuncia de Falange Española, que està fent la feina bruta del PP, els hereus dels qui van provocar tots aquells crim durant i després de la Guerra Civil.

El jutge va actuar per les denúncies de les associacions de víctimes del franquisme d’acord amb la llei de la Memòria Històrica amb la finalitat de trobar els cadàvers de les víctimes del franquisme que hi ha a les fosses comuns i que els seus familiars puguin conèixer on estan i enterrar-los amb la dignitat que es mereixen.

Aquestes víctimes eren les persones que a través d’associacions socials, sindicals o polítiques estaven en contra de l’ideari de Franco i que van rebre una repressió metòdica i organitzada que es pot qualificar de crims contra la humanitat tal i com ho entén la legislació internacional, crims que mai prescriuen.

La nostra incredulitat ha arribat a tot el món on diaris i personalitats estan donant suport al jutge, però alhora està provocant un deteriorament de la bona imatge internacional que havia tingut la nostra transició.

Amb el respecte a la persona d’En Joan Martí i Lladó, últim Alcalde de l’etapa franquista de Sant Boi, i a qui ha sol·licitat i ha donat suport al seu reconeixement, manifestem el nostre rebuig a la decisió de concedir-li el títol de fill predilecte de la ciutat.

És per a nosaltres inadmissible, que el reconeixement es fonamenti en la seva etapa política. No podem oblidar que en Joan Martí va ser, a la nostra ciutat, membre destacat de la dictadura des del seu càrrec de Tinent d’Alcalde a partir de l’any 1973, i mai ha volgut fet una revisió mínimament crítica de la seva col·laboració destacada amb el règim franquista. Com ell mateix reconeix, en una entrevista publicada el 1997: “Estàvem a una dictadura, encara que fos una dictadura molt suau” i parlant d’aquell consistori, “Tots nosaltres érem del Movimiento”.

Però cal recordar que aquella etapa de suposada “dictadura suau” es provocava la mort de persones que lluitaven per la democràcia a l’Església de San Francisco d’Asis a Vitoria, la Mantanza d’Atocha i d’En Salvador Puig Antich, així com la brutal repressió del moviment obrer.

També, en aquella etapa la ciutadania santboiana que no era del movimiento lluitava per aconseguir escoles públiques, ambulatoris o clavegueram i es va trobar amb la ferocitat d’aquella “dictadura suau” que anomena en Joan Martí.

No volem atribuir a la seva persona la responsabilitat activa del que va passar, però podria haver-se allunyat del règim, i no ho va fer, o podria haver revisat la seva història, i tampoc ho va fer.

No ens sumem a la burla de la Memòria Històrica i a la manca de respecte per a totes aquelles persones que van lluitar per a les llibertats democràtiques a Catalunya i a Sant Boi.

Des d’ICV-EUiA pesem que el deure polític de l’administració és el reconeixement de la lluita contra la dictadura franquista.

Amb aquest reconeixement anem en sentit contrari.