1-¿D’aquests tres grups de temes en relació a la biohabitabilitat materials, ventilació i camps electromagnètics, en quins té més marge d’intervenció l’enginyer i en quins menys?

La nostra professió ofereix gran versatilitat i per tant la possibilitat de intervenir-hi en tots tres, però evidentment els relacionats amb la ventilació i els camps electromagnètics són ens que més podem actuar.

Jo diria encara més, la nostra professió orientada a la ciència aplicada i a la visió pràctica i resolutiva de problemes ens fa especialment idonis per poder intervenir de manera efectiva en les situacions que s’originen en aquest tipus d’edificis.

2-¿Em pots detallar en quins aspectes de cadascun d’aquests camps l’enginyer té responsabilitats i per tant capacitat per millorar les coses?

La ventilació possiblement sigui una de les grans oblidades en els nostres edificis i un dels temes que més sensibilitats provoca.

Desprès d’un correcte disseny de les instal·lacions en el qual participem et trobes que posteriors modificacions per part de les persones usuàries fan que una instal·lació correctament dissenyada sigui defectuosa i no compleixi amb les condicions inicialment plantejades. I és aquí on les persones de l’enginyeria podem aportar el nostre coneixement per ajudar a solucionar però sobretot a mantenir de manera adequada aquestes instal·lacions.

Un altre problema habitual és el relacionat amb les càrregues electrostàtiques originades durant la utilització de les instal·lacions i que requereix un estudi tècnic molt acurat i anar provant diferents solucions, on nosaltres també podem aportar molt.
3-¿Penses que en general a Catalunya existeix consciència entre els usuaris d’edificis sobre la biohabitabilitat?

Penso que si que hi ha una consciència, encara que sigui petita. Normalment és una consciència que podem qualificar de reactiva, o sigui quan s’origina la situació problemàtica i el que caldria és avançar en la cultura de la prevenció, per ser més actius o proactius.

4-¿Creus que hi ha diferències entre els edificis destinats a habitatges i els destinats a feina (oficines, naus) pel que fa al nivell de problemàtica que es presenta  en relació a la biohabitabilitat?

Evidentment per les característiques de tamany i nombre de persones que els ocupen aquells edificis d’ús industrial o d’oficines plantegen més problemes que els residencials.

Actualment, és en les oficines on més casos s’estan detectant i les solucions no són directes i de vegades efectives del tot.

No obstant els residencials poden patir també problemes que són més difícils de detectar per la manca de coneixement de les persones que hi viuen, mentre que als altres és més probable que hi hagi persones amb criteris tècnic o preventiu que puguin detectar aquestes situacions.
5-¿Creus que la normativa existent avui dia cobreix bé aquests aspectes o encara no és suficient per tenir en compte la diversitat i complexitat del tema?

No hi ha una normativa específica que abasti la diversitat i la complexitat del tema, si que hi ha normativa sectorial i dispersa que ens pot ajudar tenir criteris d’aplicació, cosa que dificulta la interpretació.

També, cal anar avançant en el criteri científic per concretar la problemàtica, però de totes formes un recull de criteris i solucions en forma de normativa específica ens ajudaria a resoldre la gran part de les situacions que es plantegin.

Com a reflexió final la meva aposta seria per avançar en la cultura preventiva de les empreses, usuaris i de la ciutadania en general, encara que és un discurs que en els temps que corren no sembli prioritari, però que ens ajudarà a ser més productius des d’ara mateix, a part de tenir més salut i ser més feliços.

Gràcies a la generositat dels socis i sòcies de Greenpeace i de molta més gent,  estem més a prop de tenir un nou vaixell Rainbow més ecològic i eficient.

Jo ja hi he col·laborat.

Tu també hi pots col·laborar. Fes-ho!

Aquesta futura línia la podem veure com un metro amb el que guanyarem un nou accés ràpid a la Zona Universitària de Barcelona i unes bones connexions a les línies d’autobusos interurbans, línies de metro, Trambaix i RENFE de la Comarca, però el seu traçat presenta un problema ja que només contempla 2 estacions a Sant Boi, de les 4 de les s’havia parlat inicialment.

Les estacions estarien situades als Barris Centre i Vinyets-Molí Vell, i es deixaria a la major part de la ciutadania dels Barris de Marianao, Casablanca, Camps Blancs i Cooperativa sense l’accés ràpid i les múltiples connexions que ofereix la línia de rodalies.

Davant de la proposta del Ministeri de Foment pensem que hem d’exigir tant al govern del PSOE com al govern que resulti de les eleccions del 28N l’arribada del Metro o de la seva versió lleugera, el Tramvia, a tots els barris de Sant Boi que ara s’han oblidat.

Des d’ICV-EUiA fem una crida a reaccionar i mobilitzar-nos com a ciutadana per exigir una reivindicació històrica: volem el metro per a tota la ciutat; Ens el mereixem. T’hi sumes?

www.iniciativa.cat/santboi
http://facebook.com/santboians.iniciativa

El que necessitem, doncs, és impulsar el progrés social, ecològic i nacional del nostre país. I, per això, cal un nou impuls de les polítiques d’esquerres i ecologistes a Catalunya. No podem tornar enrere, al passat, amb governs de dretes i polítiques conservadores, que són les que arreu del món retallen drets socials, impedeixen fer front al canvi climàtic i protegeixen els interessos dels poderosos.

L’esquerra verda i transformadora es presenta a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 amb un projecte basat en els valors i les propostes de l’esquerra, l’ecologia i la llibertat. Valors com la justícia social, l’equitat entre homes i dones, la sostenibilitat, l’ètica, la transparència i la participació.

Tenim el convenciment que no podem sortir de la crisi amb les polítiques de sempre de la dreta, amb l’abaratiment dels costos laborals i la reducció de les polítiques socials i sense tenir en compte els costos ambientals.

Ben al contrari, per a ICV-EUiA l’economia ha d’estar al servei de les persones i no pas les persones al servei de l’economia. No ens resignem a acceptar l’elevat atur, l’exclusió social i la pobresa. És necessari, doncs, enfortir i millorar el sistema de benestar català, equiparant-nos amb els països més avançats d’Europa, creant ocupació en la cura de les persones, de nens i nenes i gent gran, eixamplant i millorant la qualitat de l’educació i la salut públiques, garantint el dret a la cultura i estenent els serveis socials.

En aquestes eleccions, es confronten projectes d’esquerres i de dretes. També, però, les polítiques ecològiques i modernes davant les polítiques productivistes i antigues; i també la llibertat enfront la política de la por (als immigrants, a les diferents opcions sexuals, etc.) i la mercantilització de les condicions socials i laborals de la població enfront d’un model inclusiu i democràtic de relacions laborals.

És necessari que la gent d’esquerres i ecologista, que la gent progressista, es mobilitzi. No podem caure en la resignació ni en el conformisme. Hem de guanyar el futur perquè tenim esperança en un demà millor. Per això volem expressar el nostre suport a Joan Herrera com a cap de llista d’ICV-EUiA.

Signa el manifest

Després de veure un video com aquest d’una suposada escola taurina, jo diria de la tortura, només desitjo que el Parlament aprovi la ILP promoguda per la Plataforma Prou nucli d’aquesta ILP i que els toros estiguin inclosos a les lleis de protecció dels animals, i que aquest post i molts altres com aquest ajudin a fer-ho.

Demano que els toros estiguin inclosos a les lleis de protecció dels animal, i totes les pràctiques danyines que es fan amb ells estiguin incloses. No només les corrides de toros amb un caire espanyol sinó també la modalitat d’encierro que ha Catalunya rep la denominació de correbou i que té algunes pràctiques especialment danyines per als toros com són els Bous Embolats. Els toros a la nit corren per carrers on la gent els copeja i els llencen objectes amb unes torxes amb foc o focs aritificials a les banyes que provoquen pànic i dany a l’animal. Si no moren o el maten durant la festa són reutilitzats al dia següent en un altre poble del qual segurament no passaran.

Hem de ser honestos amb nosaltres mateixos i prohibir tant  les corrides de toros espanyoles i com els altres maltractament que es fan a Catalunya.

Demano que el maltractament dels toros en qualsevol tipus de festa ja sigui les curses de braus com els correbous sigui PROHIBIT.

Aprofito per lamentar la falta de recolzament del PSC, PP i C’s s’han posicionat públicamente a favor de las corrides de toros, i també  que l’ambigüetat d’ERC i CIU, per les alcaldies i l’electorat que té a Terres de l’Ebre, no hagi permès incloure els correbou una de les pràctiques especialment danyines per als toros que es practica a Catalunya.

Passades les lamentacions, volia agrair a la gent de la Plataforma Prou que va ser el nucli de l’ILP que permetrà debatre l’abolició de les corrides de toros a Catalunya i aprofitar per agrair l’esforç que ha suposat organitzar la recollida de les gairebé 200.000 signatures que ha superat les 50.000 necessàries.

I també agrair l’esforç dels fedataris que han recollit signatures i que des d’ICV  ho hem viscut molt en primera persona ja que un d’ells és un militant nostre, i que gràcies a l’esforç d’aquesta única persona i la col·laboració d’establiments com el Bar Black Coffee, el comerç Tot Natura i la teteria Namasté, van permetre recollir a la nostra ciutat unes 1.000 signatures.

Aquesta ha estat una setmana agredolça, ja que hem tingut bones i males notícies. Les bones són el retorn de l’Aminatu Haidar al Sàhara i la finalització de la seva protesta però no de la seva lluita en un país encara envaït i deixat per la resta que mirem cap altra costat, i per l’altra banda l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular contra les curses de braus que, si acaba amb un recolzament majoritari, caminarem una mica cap al respecte al nostre entorn, i per tant cap a nosaltres mateixos.

Però avui m’he aixecat amb una molt mala notícia per al planeta i evidentment per a nosaltres també; encara que previsible, tal i com havia evolucionat tot plegat, “els líders mundials no salven el clima” i finalment només signen un acord que no es legalment vinculant, que quan ho són no els respectem, o sigui que ara no tenim res. Hem sentit paraules de l’Obama, Sarkozy o Merkel tant boniques aquesta setmana, però només eren paraules, sense cap intenció al darrera.

Com veieu anem fent alguna passa cap endavant, però moltes cap enrere i intentat entendre una mica més el per què de tot plegat, només se m’acudeix una explicació que l’”home” com animal dominant sobre el planeta té por de la natura, la intenta controlant imposant la seva tecnologia i el seu suposat desenvolupament a costa d’una destrucció sense límits que provoca la mort patiment dels animals de la seva mateixa espècie , dels altres animals i plantes, i finalment no quedarà res, no ens quedarà res.

Però soc de mena optimista espero que l’homo sapiens no esperi a l’últim minut abans de la destrucció total, com en aquesta cimera, i sigui capaç de salvar el planeta, salvar-se a si mateix.

“Nosaltres som l’eslavó perdut, tant de temps buscat, entre l’animal i l’home autènticament humà” – Konrad Lorenz

Pensem que el futur del nostre entorn i per tant del nostre planeta passa per la defensa de totes les formes de vida, i en conseqüència com a societat ens hem de plantejar l’objectiu de la defensa dels animals amb dret a viure d’acord amb les seves característiques biològiques i actuar contra aquelles persones que els agredeixen.

El mes de setembre vam conèixer de la mà dels activistes d’AnimaNaturalis, que van protestar davant el circ instal·lat a la nostra ciutat, les condicions de vida i d’ensinistrament d’aquests animals salvatges que són d’un clar maltractament físic i psíquic, a més de les pròpies condicions de captivitat i de transport que són oposades a les seves necessitats físiques i socials més bàsiques.

Amb aquesta declaració Sant Boi s’avança al que desitgem que sigui una opció estesa per tot el territori en un futur immediat i que ja s’ha fet a ciutats com Barcelona, Girona i Lleida, i en països com Àustria o a estats d’Austràlia o d’Argentina o dels Estats Units.

Volem fer un reconeixement explícit a l’activitat cultural dels circs sobretot a aquells que ofereixin una educació mediambiental als infants, que és el públic majoritari d’aquests espectacles, on els animals no siguin maltractats i es respectin els seus drets.

El Parlament de Catalunya acaba de rebutjar obrir el debat sobre els transgènics abans de començar, despres que més 100.000 persones hagin signat una Iniciativa Legislativa Popular sol·licitant una regulació i informació sobre aquests productes promoguda per la plataforma Som lo que Sembrem.

Molts de nosaltres havien dipositat alguna esperança en què s’obrís el debat i com a mínim hi hagués una mica discussió sobre el tema però al majoria formada pel PSC, CiU i PP ha presentat una esmena a la totalitat.

Continuarem una mica més de temps sense complir la directiva comunitària que obliga al seu etiquetatge i per tant les grans multinacionals ha tornat a guanyar la batalla, Monsanto pot estar tranquil·la i continuar inundant els camps amb blat de moro transgènic de manera que es contaminen els camps que no ho són, amb un argument enganyós volen acabar amb la fa al món això si venen les seves llavors modificades i de les quals no està demostrada la seva innocuïtat.

Una oportunitat perduda per conscienciar-nos una mica més però ja sabeu “poderoso caballero es don dinero”.

aigua al desert

Els 7 milions de persones que vivim a Catalunya estem davant d’una situació d’emergència amb una sequera que pot afectar la nostra forma de viure i originar greus repercussions socials i econòmiques, i que fa necessari adoptar mesures excepcionals amb solidaritat entre els territoris en un marc de sostenibilitat.

El Govern de Catalunya està fent un gran esforç inversor per resoldre les mancances d’aigua i ha proposat mesures com l’aportació d’aigua del riu Segre al riu Llobregat, la més ràpida, barata i reversible, que va ser rebutjada de ple pel Govern de l’Estat.

Sembla ser que la sequera, que hauria de ser un tema de país i per tant de tothom, ha servit per a què CiU i el PSOE facin la pinça al Govern de Catalunya. El primer amb la proposta del transvasament del Roïna d’alt cost i llarga arribada i el segon trigant en fer una proposta, la del transvasament de l’Ebre, que ha estat acceptada amb la condició de ser temporal i reversible.

Comença a córrer una interpretació dels resultats les eleccions generals, que arriba des de Madrid, que vindria a dir que en lloc de valorar que els vots del PSC han servit per evitar la victòria del PP, es considera que la relació amb Catalunya ha portat mals resultats del PSOE a altres comunitats com la de València. Aquesta interpretació ja s’aplicat en el cas de la sequera, mostrant el rebuig a la proposta que arribava des de Catalunya, i el manteniment de la Ministra de Foment Magadalena Álvarez, però el més greu encara d’aquesta interpretació és que si no canvia, condicionarà de manera negativa el desenvolupament de l’Estatut, el traspàs de rodalies o un nou finançament.

A més, durant els últims dies, hem hagut de sentit les mostres insolidàries que ens han arribat de diferents governs autonòmics del PP de Múrcia i València o del PSOE a l’Aragó, manifestant-se en contra qualsevol tipus de transvasament, encara que sigui per una situació d’emergència, i hem sentit a l’ex-alcalde de Tarragona Joan Miquel Nadal de CiU, que ha arribat a desitjar que no plogués.

Quan l’actitud havia de ser responsable i de respecte ens hem trobat amb totes aquestes mostres insolidàries … però mentrestant, la ciutadania està demostrant la seva responsabilitat estalviant aigua des de fa temps, sent conseqüent amb l’utilització que d’aquest recurs escàs.

“Ojalá que llueva agua, solidaridad y sentido común”