Aquest matí tant el PSC i CiU han passat a l’acció i han suspès de militància als “ocellets” del Cas Pretòria agafats la setmana passada. Només CiU vol aprofitar la jugada per diferenciar entre militant amb càrrec públic i els militants que ara no tenen càrrec públic, per contrarestar segons el la trama sociovergent que alguns han deixat caure.

Jo no veig diferències ja que el Prenafeta i l’Alavedra van tenir alts càrrecs durant l’època del senyor Pujol, el que volia estirar de la manta ara fa uns dies, i que ara està molt calladet.

No podem perdre l’oportunitat que aquest cas ens ofereix, per això de buscar coses positives, per demanar un enduriment del Codi Penal que vagi acompanyat d’un pacte contra la corrupció dels partits polítics, i així millorar una mica la percepció de la opinió pública perquè no paro de sentir el mateix, l’abstenció.

Ah! si hem pregunteu per l’ imatge dels “ocellets” emmanillats agafant la bossa d’escombreries jo ho qualificaria de sublim, que més poden esperar aquest delinqüents que tenen i han tingut responsabilitats per allò públic.

Què no emmanillen a un pare de família que roba menjar per subsistir, dons a aquest més?

Resulta que aquests “ocellets” s’han caçat seguint el rastre d’un frau en paradís fiscal a Jersey, controlant els comptes de l’Expo 92, davant de la negativa del BBVA de donar informació sobre uns comptes a la seva filial al paradís fiscal de Jersey, relacionat amb els orígens d’Orange Market i de la trama Gürtel.

No vull qualificar els fet avui, en calent, però si per tal que aquest “ocellets” siguin deixats a la gàbia i fora de circulació el més aviat possible, CiU i PSC haurien de col·laborar al màxim amb la investigació  i expulsar-los dels respectius partits ja mateix per a què no es degradi més la classe política i als que ens estem deixant la pell perquè encara creient en allò que és públic.

Està clar que avui és un dia molt dolent per a la política, però no estem parlant de política sinó de veritables delinqüents.

També és clar que aquest dies sentirem allò de “sou tots iguals” però no, no som tots iguals encara queda gent que es dedica a la política d’una manera honesta i que apostem i demanen justícia.