jun 192010

Zapatazo

Abans d’ahir em vaig aixecar amb l’esperada notícia de l’aprovació per part del govern de Zapatero del decret de reforma laboral que abarateix i justifica l’acomiadament de 20 dies per pèrdues fins i tot “conjunturals” de les empreses.

El decretazo a mode de zapatazo s’ha fet sense recollir les propostes dels sindicats ni de l’esquerra,  i està fent la feina bruta de la dreta representada per la CEOE, PP i CiU, amb mesures que volen endurir el mercat laboral i retallar els drets dels treballadors i treballadores però que no fomenten l’ocupació, l’economia i el consum d’aquest país.

Continue reading »

Últimament podem veure que comencen a sortir conflictes a diferents poblacions de Catalunya que tenen a veure amb els discursos xenòfobs que relacionen malintencionadament a la immigració amb l’atur i la seguretat ciutadana, quan suposo que tothom té clar, encara que som d’una memòria selectiva i curta, que la crisi l’han provocat els bancs i els especuladors  i mai les persones treballadores sigui o no immigrades, que són les que estan reben els cops més durs de la situació.

Continue reading »

No als 67 anys d’edat de jubilació!

Zapatero fa una proposta que seria més pròpia de l’Aznar i ens vol retallar les pensions i allargar l’edat de jubilació, després que  els partits d’esquerres i els sindicats han aconseguit aturar una reforma laboral que hagués suposat una retallada als drets dels treballadors i treballadores d’aquest país.

La proposta d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys no és pròpia d’un govern d’esquerres que s’hauria de preocupar principalment dels problemes que afecten a les famílies que no poden arribar al crèdit que necessiten per poder subsistir o a les petites i mitjanes empreses que tenen dificultats per la  manca de l’arribada d’aquest crèdit.

Continue reading »

Com ja haureu sentit en el cos ja s’han acabat les vacances i hem tornat de nou a la vida diària amb la crisi que ja teníem l’any passat però també amb la grip que ens han afegit aquest any.

El setembre del 2008 es va caracteritzar per la confessió pública dels bancs americans de les seves pràctiques nocives per utilitzar actius tòxics, que va provocar un pànic generalitzat, que encara no hem superat, que ens suposa una restricció de crèdits per part d’aquells que van provocar la situació.

Continue reading »

Durant l’última dècada la nostra economia s’ha basat en els fràgils pilars de la construcció i el consum intern que s’han enfonsat a la primera sotragada del sistema financer internacional, més conegut com a globalització, que ara ningú dels que la defensaven com a solució als nostres problemes s’atreveix a parlar-ne.

La bonança econòmica que hem viscut aquests anys només ha servit per a què alguns siguin més rics del que eren i no s’ha produït una distribució equitativa de la riquesa ni una millora en les condicions de treball, originant-se un augment en les desigualtats socials (segons l’Institut Nacional d’Estadística el 20% de la població està per sota del llindar del risc de pobresa). Continue reading »