Com ja haureu sentit en el cos ja s’han acabat les vacances i hem tornat de nou a la vida diària amb la crisi que ja teníem l’any passat però també amb la grip que ens han afegit aquest any.

El setembre del 2008 es va caracteritzar per la confessió pública dels bancs americans de les seves pràctiques nocives per utilitzar actius tòxics, que va provocar un pànic generalitzat, que encara no hem superat, que ens suposa una restricció de crèdits per part d’aquells que van provocar la situació.

El setembre del 2009 es caracteritza per què ja superat el pànic i ara estem resignats en la desesperació sobretot per allò que està fent el govern de Zapatero amb continus bandazos, opinions sobre impostos a “títol personal” de ministres i consellers, que són replicats pels mateixos companys de govern o de partit, i mentrestant els que han de sobreviure amb 420 € encara no saben si els cobraran. L’oposició del PP situada en la trinxera disparant contra tot, però sense reconèixer que l’enemic el té a dins de la trinxera.

Haurem d’agafar forces ja que el panorama no és esperançador o com a mínim no ens el fan sentir així, sobretot quan ara venen els de la grip A i ens dibuixen un panorama encara pitjor, però això si algun estan “fent l’agost “ venen vacunes, d’allò que possiblement hagin provocats els mateixos com van fer els banquers l’any passat.

Cal agafar forces i sobreviure com ho hem fet fins ara, o com el cantant de Mazoni reflexionava ahir a la nit durant l’entrega de premis del Festival Altaveu, i destacava el fet que la professió de músic està contínuament en crisi, mai saben més de dos mesos enllà que faran i és això el que els fa ser creatius, sobreviure i fer bona música.

«No n’hi ha prou amb la felicitat, exigim eufòria», com proclama Jaume Pla cantant de Mazoni al seu nou disc