I ara a més, les receptes per solucionar la crisi passen per retallar drets laborals i socials i augmentar l’edat de jubilació, quan encara no em sentit res d’augmentar els impostos als més rics com els bancs que continuen tenint beneficis astronòmics mentre la resta s’apreta el cinturó.

Tinc clar que d’ara en endavant  la persistència de la crisi afegida a l’augment dels discurs xenòfob, ja no per la extrema dreta sinó per la mateixa dreta representada per CiU i PP davant de les eleccions autonòmiques, provocarà més situacions com les de Salt, Vic o Cunit, però la responsabilitat em diu que no hem d’entrar al drap d’aquesta provocació populista i posar seny.

Escric això per què avui m’he aixecat amb una mala notícia, la recuperació de Jean-Marie Le Pen del Front national pour l’unité française a les eleccions regionals franceses i hem de fer el possible per a què aquí no passi el mateix amb Plataforma per Catalunya.

La situació es perillosa ja que caminem en direcció contrària als principis dels drets humans i de la llibertat amb una directiva que prioritza els aspectes més repressors de les polítiques migratòries en comptes d’aplicar polítiques des d’una òptica dels drets humans i de la llibertat amb el retorn de les persones migrades als seus països d’origen amb unes condicions de privació de llibertat i retenció fins a 18 mesos, pena de prohibició d’accés al territori europeu i l’aplicació a menors d’edat no acompanyats constitueixen els aspectes més repressors d’aquesta directiva.

L’informe Weber, que dona llum verda a aquesta directiva, ha estat aprovat al Parlament Europeu pels partits de dretes juntament amb el PSOE, mentre que la resta del partit socialista europeu s’abstingut. Ha hagut 2 honroses excepcions la dels eurodiputats Borrell i Obiols que han votat en contra.

La votació al Parlament Europeu demostra la poca diferència entre el Partit Socialista i el Partit Popular en aquestes qüestions i la deriva del Govern de l’Estat amb el ministre Celestino Corbacho al cap anunciant limitacions en el reagrupament familiar. que ja ha rebut les crítiques d’UGT, CCOO i ONG’s.

Els hem de recordar a alguns d’ells que aquest també ha estat un país d’immigrants, molts països d’Europa i de la resta del mon ens han rebut com a immigrants durant i desprès de la Guerra Civil i sembla que ho estem oblidant.

Si l’avi d’alguns d’aquests resucitès, probablement es tornaria a morir en veure el que fan les generacions que han deixat.