La consulta que es planteja és respectable, però el que preocupa i fa por al PP és l’Estatut una eina d’autogovern potent i que és el punt de consens majoritari a Catalunya com ho demostra el recent editorial conjunt dels diaris catalans que punt de trobada de diferents opinions entre la ciutadania. L’Estatut demostra que val la pena anar junts i no separats.

Per exemple, gràcies a les competències que hem obtingut de l’Estatut d’Autonomia, el Govern de la Catalunya està elaborant la llei de consultes populars, que atorgarà la competència exclusiva a la Generalitat en la convocatòria d’instruments de consultes populars a Catalunya i els seus municipis. Amb aquesta eina es podria consultar sobre qüestions, dins del marc competencial corresponent, i avançar en participació ciutadana en els assumptes públics.

Tot el que estigui més enllà de l’àmbit competencial de l’Estatut és un acte simbòlic sense cap transcendència jurídica que només crea falses expectatives.

El meu respecte a exercir el dret d’autodeterminació per avançar en la construcció d’un estat d’un Estat Federal, que reconegui i posi en valor el fet plurinacional de l’Estat, tal i com ho va reivindicar el PSUC i ara ho fa ICV.

No als 67 anys d’edat de jubilació!

Zapatero fa una proposta que seria més pròpia de l’Aznar i ens vol retallar les pensions i allargar l’edat de jubilació, després que  els partits d’esquerres i els sindicats han aconseguit aturar una reforma laboral que hagués suposat una retallada als drets dels treballadors i treballadores d’aquest país.

La proposta d’augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys no és pròpia d’un govern d’esquerres que s’hauria de preocupar principalment dels problemes que afecten a les famílies que no poden arribar al crèdit que necessiten per poder subsistir o a les petites i mitjanes empreses que tenen dificultats per la  manca de l’arribada d’aquest crèdit.

I tot això passa mentre els veritables culpables de la crisi financera, els bancs, surten als mitjans de comunicació, sense que els hi faci cap vergonya, i presumeixen dels beneficis astronòmics que tenen any rere any.

Sembla ser que últimament Zapatero només fa cas al president de la  CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, que s’atreveix a donar-nos lliçons de com solucionar la crisi quan no sap ni dirigir la seva pròpia empresa l’aerolínia  Air  Comet que ha fet fallida, deixant al carrer als treballadors i els milers d’usuaris de la companyia.

Les mesures que està adoptant el Govern de l’Estat no són les que necessitem en aquest moment on ens hauríem de plantejar un canvi de model més sostenible per generar ocupació i riquesa d’una manera més eficient i socialment més justa.

Davant d’aquesta proposta només podem manifestar-nos i ser bel·ligerants per  cridat ben fort: No als 67 anys d’edat de jubilació!

http://www.iniciativa.cat/santboi

http://www.facebook.com/santboians.iniciativa

La Plataforma sorgida arran de l’aplicació de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici, també coneguda com Llei Òmnibus.

La llei posa en qüestió l’existència del visat en l’àmbit de les professions tècniques que tenen relació directa amb la integritat i la seguretat de les persones i instal·lacions i amb la protecció del medi ambient, ja que, entre altres funcions, assegura que el professional que signa els projectes estigui degudament habilitat, tot evitant l’intrusisme professional, i controla que els treballs s’adeqüin a les exigències legals i reglamentàries.

Per tant, és una garantia per als consumidors i usuaris que ara es podria desapareixer amb les conseqüències que comportaria.

1.- La citada Ley Ómnibus dispone que:

- En el plazo máximo de cuatro meses desde la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno aprobará un Real Decreto que establezca los visados que serán exigibles de acuerdo con lo previsto en el artículo 13 de la Ley 2/1974, de 13 de febrero, sobre Colegios Profesionales.

- En el plazo máximo de doce meses desde la entrada en vigor de esta Ley, el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas, remitirá a las Cortes Generales un Proyecto de Ley que determine las profesiones para cuyo ejercicio es obligatoria la colegiación.

2.- Esta iniciativa legislativa que cuestiona la exigibilidad del visado y de la colegiación está en gran medida inspirada por las tendenciosas, unidimensionales y mal argumentadas recomendaciones de la Comisión Nacional de la Competencia. Estas recomendaciones de la Comisión Nacional de la Competencia, que no han sido debidamente contrastadas, instan a reformas limitadoras cuyas profundas repercusiones negativas no se analizan en su informe y para las que no se ofrecen alternativas.

3.- En el ámbito del ejercicio de las profesiones técnicas reguladas es evidente la relación directa entre la integridad y seguridad de las personas e instalaciones, la protección del medio ambiente y la necesidad de controlar que el profesional que lo firma está adecuadamente habilitado y es competente, que el trabajo consta de la documentación requerida para su correcta tramitación, verificando la integridad documental (que recoge todos los elementos imprescindibles de un trabajo profesional), certificando la identidad de la documentación a visar y controlando su adecuación a las exigencias legales y reglamentarias.

Sin este control y especialmente en este campo de actividad de las profesiones técnicas reguladas, con un elevado nivel técnico y normativo:

- se daría libre paso al intrusismo profesional

- se daría libre paso a la suplantación por personas no tituladas

- se facilitaría el ejercicio de la profesión por personas sancionadas o inhabilitadas

- se perdería la garantía de existencia de seguros de responsabilidad civil

- se perdería el control de adecuación de las exigencias legales y reglamentarias de los trabajos

- se perdería de la capacidad de control de la sujeción a la normativa colegial que regula el ejercicio de la profesión (control deontológico)

- se perdería la capacidad de intermediación o arbitraje en conflictos profesional-cliente.

- se perdería capacidad de colaboración con la Administración

Este control, cuyos objetivos están directamente relacionados con los intereses de los ciudadanos y cuya eficacia por tanto es fundamental para no perjudicar gravemente a la sociedad, es un procedimiento administrativo y no civil que no debe ser, en consecuencia, atribuido al sector privado sino a la propia Administración o delegadamente a los Colegios Profesionales.

4.- En este sentido, el Colegio Profesional es, por su naturaleza jurídica, ausencia de afán de lucro, medios, experiencia, conocimiento técnico y administrativo de la materia, independencia con la Administración y el sector privado, disponibilidad de datos sobre profesionales, voluntad de regulación imparcial de la actividad de los profesionales, capacidad de colaboración con las administraciones, disponibilidad de infraestructuras telemáticas consolidadas, etc., la entidad más adecuada para ejercer dicho control, tal y como viene haciendo desde hace décadas con gran eficacia a través del visado.

5.- La función de visado colegial, está amparada por la Directiva 2.006/123, en cuyo Considerando 106 se indica que, a los efectos del capítulo sobre cooperación administrativa, el término «supervisión» debe abarcar actividades tales como controles e indagaciones, resolución de problemas, ejecución e imposición de sanciones y las consiguientes actividades de seguimiento. Y, en el artículo 26.3 prevé que los Estados en colaboración con la Comisión “tomarán medidas complementarias para animar a los colegios profesionales a cooperar con el fin de fomentar la calidad de los servicios, especialmente, facilitando la evaluación de las competencias de los prestadores”, principio que sustenta, sin duda, el visado obligatorio, en el caso de las profesiones técnicas.

Es decir, la Directiva Comunitaria no impone la modificación del vigente régimen legal del visado en España, sino que por el contrario, éste tiene fundamento y acogida en la propia Directiva.

Por todo ello, y ante las opiniones interesadas y reduccionistas que abogan por la desaparición de los Colegios, o que presionan para su reducción a un papel minoritario, elitista y marginal, los abajo firmantes exigimos de los poderes públicos:

1.- Se valore objetivamente el papel social y de servicio público que vienen desarrollando los Colegios Profesionales.

2.- Se reconsidere el sesgo contrario a la colegiación y al visado contenidos en la Ley Ómnibus y se mantenga la obligatoriedad de colegiación para las profesiones reguladas y el mantenimiento del visado como función de servicio público en garantía del interés general y, muy especialmente, en garantía de los intereses de los consumidores y usuarios.

3.- Se valoren las negativas repercusiones de orden económico y social que se derivarían de la supresión de la obligatoriedad del visado.

4.- Se revierta la deriva del proceso de liberalización de servicios profesionales como forma encubierta de privatización y mercantilización del control de la seguridad de la que es responsable la Administración y en definitiva como un proceso de relajación del control de la seguridad de los ciudadanos.

Diciembre de 2009

El passat mes de desembre el Ple de l’Ajuntament de Sant Boi a proposta del Grup Municipal d’ICV-EUiA, es va pronunciar sobre la reforma de la Llei d’Estrangeria que s’està discutint al Parlament de l’Estat. En concret, sobre un punt del redactat del text que podria impedir que les persones immigrades sense papers puguin empadronar-se a les ciutats on viuen i, per tant, els impediria accedir a alguns serveis bàsics que cobreixen drets essencials de les persones, com ara la sanitat, l’habitatge o l’educació. Precisament el mateix que ara s’està discutint a Vic, però clar tot el contrari.

Durant el procés de discussió del projecte de la Llei, ICV al Congrés va presentar una esmena per modificar una simple paraula “resident” per ”domicili habitual”, que jurídicament dona entrada en el padró a les persones en situació irregular de manera que «Els Ajuntaments incorporaran al padró els estrangers que tinguin el seu domicili habitual en el municipi i mantindran actualitzada la informació relativa als aquests». D’aquesta manera,  si es manté l’esmena durant tot el tràmit parlamentari al Senat i de nou al Congrés, tothom independentment de la seva situació tindrà accés al padró i per tant a tots els drets bàsics per a els persones.

Aquesta proposta d’ICV es va discutir apassionadament al Ple i el resultat de la votació fou sensiblement diferent a la Vic per la posició de tant del PSC com ERC a Sant Boi que van votar favorablement la proposta d’ ICV-EUiA, tot al contrari del que van fer a Vic. Els resultats de la votació foren:

A favor: 14 vots dels regidors presents pertanyents als grups municipals: PSC, ICV-EUiA, ERC

En contra: 4 vots dels regidors presents pertanyents als grups municipals: PP i C’s

Abstencions: 3 vots dels regidors presents pertanyents al grup municipal: CiU

No obstant la nota desagradable la va posar el portaveu del Grup Municipal del PP, el senyor Cañedo, que apropant-se a les tesis del senyor Anglada deia el següent:

Sr. Rafael Cañedo:

“Sí, molt bona tarda. Moltes gràcies, Sr. alcalde. Abans de tot agrairia que la nostra intervenció constés en acta. Amb independència de la modificació que ha presentat el ponent del text inicial presentat a tots els grups municipals, que vagi per endavant que el nostre grup votarà en contra de la moció, fonamentalment per una qüestió que és ben sabuda de tots des que ve a debat polític fa anys la Llei d’estrangeria, amb independència de les diferents modificacions i propostes presentades pels partits polítics. I sense cap tipus de problema a reconèixer que, per part del nostre grup i del nostre partit polític, nosaltres no som partidaris, ni la nostra posició és favorable, que els immigrants que es trobin a Espanya en una situació irregular, considerem que no han de gaudir dels mateixos drets que els altres, és a dir, som partidaris de restringir l’empadronament d’aquells immigrants indocumentats de manera que només puguin tenir accés al cens i, per tant, a l’empadronament, aquells que estiguin en una situació regular. És a dir, no té lògica, sota el nostre punt de vista, que un immigrant il·legal pugui empadronar-se a l’Ajuntament i pugui presentar-se i accedir a tot tipus de prestacions socials i assistencials en una situació d’irregularitat. Entenem que és una irresponsabilitat. No es pot tractar, sota el nostre punt de vista, d’igual manera, a un immigrant legal que a un altre que accedeix al nostre país, bé sigui per la finestra o per la porta del darrere, perquè ens entenguem. I entenem que és una situació indiscriminada i irresponsable. Què suposaria aprovar un plantejament com el que ha plantejat el ponent? Doncs bàsicament dues qüestions fonamentals: un seguit de riscos. El primer, la creació de guetos que a dia d’avui en nombroses poblacions, i em remeto a l’àmbit autonòmic, de la província de Barcelona i de l’àrea metropolitana, està passant. I en segon lloc, una situació molt elemental i és el col·lapse de centres hospitalaris o bé dels anomenats CAP. Quan un immigrant arriba a Espanya el primer que fa és, sota aquesta premissa, anar a l’Ajuntament. Allí s’empadrona en un domicili que pot ser real o fictici. Amb el certificat de l’Ajuntament que li pugui donar l’Ajuntament va a l’ambulatori de la zona on se li proporciona la targeta sanitària. Amb el seu passaport va a un banc i obre un compte corrent, i amb el certificat d’empadronament se’n va a la Junta d’Escolarització i escolaritza els seus fills a l’escola. I amb tots aquests documents oficials presenta la sol·licitud de residència. És a dir, algú que no contribueix al sistema, es beneficia totalment del sistema. La moció posa el crit al cel per una situació per part dels irregulars. Jo plantejaria el crit en el cel en una altra qüestió que és fonamental, és a dir, per part del govern del partit socialista l’any 2008 es van expedir més de mig milió de targetes de nova residència amb els problemes que això suposa tant per a les comunitats autònomes com per als ajuntaments. I per tant, aquest és el motiu, sota aquesta premissa i aquestes qüestions, el vot negatiu per part del nostre grup a la moció presentada pel grup d’ICV.”

Vosaltres mateixos …

Ho podeu seguir a :

http://www.iniciativa.cat/santboi/documents/2023

http://www.facebook.com/santboians.iniciativa

Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo, despertar.

 If it is a life bond, it is still better to dream, and the best of everything, awakening.

S’il est bon vivre, il est encore mieux de rêver, et le meilleur de tout, réveil.

  Wenn gut ist zu leben, ist noch besser zu träumen, und das beste                                                     von allem, wecken.

Antonio Machado

Salut i feina per a tothom!

Aquesta ha estat una setmana agredolça, ja que hem tingut bones i males notícies. Les bones són el retorn de l’Aminatu Haidar al Sàhara i la finalització de la seva protesta però no de la seva lluita en un país encara envaït i deixat per la resta que mirem cap altra costat, i per l’altra banda l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular contra les curses de braus que, si acaba amb un recolzament majoritari, caminarem una mica cap al respecte al nostre entorn, i per tant cap a nosaltres mateixos.

Però avui m’he aixecat amb una molt mala notícia per al planeta i evidentment per a nosaltres també; encara que previsible, tal i com havia evolucionat tot plegat, “els líders mundials no salven el clima” i finalment només signen un acord que no es legalment vinculant, que quan ho són no els respectem, o sigui que ara no tenim res. Hem sentit paraules de l’Obama, Sarkozy o Merkel tant boniques aquesta setmana, però només eren paraules, sense cap intenció al darrera.

Com veieu anem fent alguna passa cap endavant, però moltes cap enrere i intentat entendre una mica més el per què de tot plegat, només se m’acudeix una explicació que l’”home” com animal dominant sobre el planeta té por de la natura, la intenta controlant imposant la seva tecnologia i el seu suposat desenvolupament a costa d’una destrucció sense límits que provoca la mort patiment dels animals de la seva mateixa espècie , dels altres animals i plantes, i finalment no quedarà res, no ens quedarà res.

Però soc de mena optimista espero que l’homo sapiens no esperi a l’últim minut abans de la destrucció total, com en aquesta cimera, i sigui capaç de salvar el planeta, salvar-se a si mateix.

“Nosaltres som l’eslavó perdut, tant de temps buscat, entre l’animal i l’home autènticament humà” – Konrad Lorenz

Suposo que tots els que diem que som d’esquerres tenim clar que la despesa social amb les seves potes l’educació, la sanitat, les pensions i la dependència es sufraga a partir dels ingressos anuals pels diferents impostos que paguem entre tots plegats, encara que no d’una forma del tot progressiva.

Unes dades per veure per a què serveixen els més de 900 M € que es recapten actualment amb l’ l’impost sobre successions i donacions seria que amb aquests diners es poden construir 250 escoles o 650 escoles bressol o 350 CAPS i equival al pressupost del Departament de Treball, i penso que no podem estar disposats a perdre-ho.

Tots estem d’acord que la reforma de l’impost és necessària per a què les classes treballadores deixin de pagar però mantenint que les grans herències continuïn pagant, com passa a la majoria dels països d’Europa, en contra del que estan fet les autonomies governades pel PP i algunes del PSOE han eliminat aquest impost amb la disminució de la despesa social que ha significat com ja sabeu privatització dels serveis sanitaris.

Aquest impost l’hem de mantenir per a què paguin els que més tenen i anem cap un sistema més just per a tothom, amb una veritable redistribució de la riquesa.

El Parlament de l’Estat està debatent la reforma de la Llei d’Estrangeria que incorpora moltes qüestions que són un retrocés pel que fa als drets humans però m’agradaria destacar un que podria impedir que les persones immigrades sense papers puguin empadronar-se a les ciutats on viuen.

Aquest fet, el de la inscripció al padró, impediria a les persones immigrades i a les seves famílies accedir a alguns serveis bàsics que cobreixen drets essencials de les persones, com ara la sanitat, l’habitatge o l’educació.

No obstant la setmana passada vam tenir una bona notícia es va aprovar en el Congrés dels Diputats l’esmena núm. 719 en el procés de discussió del projecte de Modificació de la Llei d’Estrangeria que havien presentat ICV, ERC, PNV i PSOE.

Amb aquesta esmena aprovada es soluciona el nucli fort de refús a l’accés del padró a les persones immigrades i de la Llei d’Estrangeria, doncs la modificació d’una simple paraula “resident” per la de ”domicili habitual”, permet jurídicament donar entrada a les persones en situació irregular.

El Grup Municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Sant Boi havia presentat una moció que reclamava aquesta esmena núm. 719 ja aprovada al Congrés i que ara hem canviat per demanar que es mantingui al seu tràmit al Senat.

Sembla que el sentit comú ha imperat en aquest cas, encara que durant el Ple vam tenir l’ocasió de sentir un discurs de caire xenòfob per part del portaveu del Grup del PP. Com podia ser d’una altra forma va sortir lo “millor” que tenia dins, ja us passaré la seva transcripció perquè valdrà la pena.

Aquest matí tant el PSC i CiU han passat a l’acció i han suspès de militància als “ocellets” del Cas Pretòria agafats la setmana passada. Només CiU vol aprofitar la jugada per diferenciar entre militant amb càrrec públic i els militants que ara no tenen càrrec públic, per contrarestar segons el la trama sociovergent que alguns han deixat caure.

Jo no veig diferències ja que el Prenafeta i l’Alavedra van tenir alts càrrecs durant l’època del senyor Pujol, el que volia estirar de la manta ara fa uns dies, i que ara està molt calladet.

No podem perdre l’oportunitat que aquest cas ens ofereix, per això de buscar coses positives, per demanar un enduriment del Codi Penal que vagi acompanyat d’un pacte contra la corrupció dels partits polítics, i així millorar una mica la percepció de la opinió pública perquè no paro de sentir el mateix, l’abstenció.

Ah! si hem pregunteu per l’ imatge dels “ocellets” emmanillats agafant la bossa d’escombreries jo ho qualificaria de sublim, que més poden esperar aquest delinqüents que tenen i han tingut responsabilitats per allò públic.

Què no emmanillen a un pare de família que roba menjar per subsistir, dons a aquest més?

Resulta que aquests “ocellets” s’han caçat seguint el rastre d’un frau en paradís fiscal a Jersey, controlant els comptes de l’Expo 92, davant de la negativa del BBVA de donar informació sobre uns comptes a la seva filial al paradís fiscal de Jersey, relacionat amb els orígens d’Orange Market i de la trama Gürtel.

No vull qualificar els fet avui, en calent, però si per tal que aquest “ocellets” siguin deixats a la gàbia i fora de circulació el més aviat possible, CiU i PSC haurien de col·laborar al màxim amb la investigació  i expulsar-los dels respectius partits ja mateix per a què no es degradi més la classe política i als que ens estem deixant la pell perquè encara creient en allò que és públic.

Està clar que avui és un dia molt dolent per a la política, però no estem parlant de política sinó de veritables delinqüents.

També és clar que aquest dies sentirem allò de “sou tots iguals” però no, no som tots iguals encara queda gent que es dedica a la política d’una manera honesta i que apostem i demanen justícia.