L’inici és una manifestació convocada per contra la Reforma de la constitució exprés que ha aprovat #PPSOE i quasi també CiU, encara que gràcies a @Gllamazares no ho van poder fer, quina llàstima amb el que els agrada quedar bé amb tothom menys amb aquells que més ho necessiten.

Com veiem els mercats i el FMI continuen manant i també ajudant amb el que poden i anuncien noves recessions a l’economia per afavorir el creixement de l’ocupació, no?

Desprès ve el Suprem ens fa una resolució judicial sobre la immersió lingüística per crear problemes allà on no hi ha que ho diem fills de l’immigració que no hem tingut cap problema mai amb la llengua.

I si el panorama està negre, el ZP avança les eleccions al 20N. Cada dia tinc més clar que ZP és un agent doble del #PPSOE i que està desenvolupant el programa electoral del PP per d’aquí a 10 anys, que no haurà de fer cap reforma laboral ni constitucional que ja ho han fet els altres. Penso que la gent de dretes ha d’estar molt desconcertada  quan els hi estan fent tota la feina i posen al seu partit a prop de la majoria absoluta i  al  PSOE a la deriva. D’aquesta manera han aconseguit fer guanyador al Rajoy que només compta amb la confiança del 20% de la ciutadania cosa que encara més provocarà més desafecció política per a què els mercats “campen a sus anchas”.

Sembla que no són bons moments per definir-se d’esquerres, republicà, laic i ecologista però continuo creient que pel camí que caminem ens endinsem cada vegada més en la foscor, una foscor basada en l’economia com a únic objectiu  a assolir i que ha demostrat, demostra i demostrarà que no ens porta cap a la felicitat.

I aquesta és un idea/ideologia que cada vegada és més evident per a mi, que en comptes de perseguir el PIB (Producte Interior Brut) hauríem de perseguir la FIB (Felicitat Interior Bruta) com ho fa el Regne de Butan des de fa més de 40 anys a l’Himàlaia que els fa créixer no només econòmicament, sinó també amb la cultura, la salut mental i en la comunitat.

És això el que hauríem de perseguir en aquest curs que comença per sortir de la foscor en la qual ens trobem i caminar en sentit contrari, però està clar que la gent que ens sentim d’esquerres avui hem de sortir al carrer, estem obligats a fer-ho amb tot el que està passant, amb l’esperança de fer reflexionar a aquesta dreta cada vegada més extrema.

CONTRA LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ #JOVULLVOTAR

1-¿D’aquests tres grups de temes en relació a la biohabitabilitat materials, ventilació i camps electromagnètics, en quins té més marge d’intervenció l’enginyer i en quins menys?

La nostra professió ofereix gran versatilitat i per tant la possibilitat de intervenir-hi en tots tres, però evidentment els relacionats amb la ventilació i els camps electromagnètics són ens que més podem actuar.

Jo diria encara més, la nostra professió orientada a la ciència aplicada i a la visió pràctica i resolutiva de problemes ens fa especialment idonis per poder intervenir de manera efectiva en les situacions que s’originen en aquest tipus d’edificis.

2-¿Em pots detallar en quins aspectes de cadascun d’aquests camps l’enginyer té responsabilitats i per tant capacitat per millorar les coses?

La ventilació possiblement sigui una de les grans oblidades en els nostres edificis i un dels temes que més sensibilitats provoca.

Desprès d’un correcte disseny de les instal·lacions en el qual participem et trobes que posteriors modificacions per part de les persones usuàries fan que una instal·lació correctament dissenyada sigui defectuosa i no compleixi amb les condicions inicialment plantejades. I és aquí on les persones de l’enginyeria podem aportar el nostre coneixement per ajudar a solucionar però sobretot a mantenir de manera adequada aquestes instal·lacions.

Un altre problema habitual és el relacionat amb les càrregues electrostàtiques originades durant la utilització de les instal·lacions i que requereix un estudi tècnic molt acurat i anar provant diferents solucions, on nosaltres també podem aportar molt.
3-¿Penses que en general a Catalunya existeix consciència entre els usuaris d’edificis sobre la biohabitabilitat?

Penso que si que hi ha una consciència, encara que sigui petita. Normalment és una consciència que podem qualificar de reactiva, o sigui quan s’origina la situació problemàtica i el que caldria és avançar en la cultura de la prevenció, per ser més actius o proactius.

4-¿Creus que hi ha diferències entre els edificis destinats a habitatges i els destinats a feina (oficines, naus) pel que fa al nivell de problemàtica que es presenta  en relació a la biohabitabilitat?

Evidentment per les característiques de tamany i nombre de persones que els ocupen aquells edificis d’ús industrial o d’oficines plantegen més problemes que els residencials.

Actualment, és en les oficines on més casos s’estan detectant i les solucions no són directes i de vegades efectives del tot.

No obstant els residencials poden patir també problemes que són més difícils de detectar per la manca de coneixement de les persones que hi viuen, mentre que als altres és més probable que hi hagi persones amb criteris tècnic o preventiu que puguin detectar aquestes situacions.
5-¿Creus que la normativa existent avui dia cobreix bé aquests aspectes o encara no és suficient per tenir en compte la diversitat i complexitat del tema?

No hi ha una normativa específica que abasti la diversitat i la complexitat del tema, si que hi ha normativa sectorial i dispersa que ens pot ajudar tenir criteris d’aplicació, cosa que dificulta la interpretació.

També, cal anar avançant en el criteri científic per concretar la problemàtica, però de totes formes un recull de criteris i solucions en forma de normativa específica ens ajudaria a resoldre la gran part de les situacions que es plantegin.

Com a reflexió final la meva aposta seria per avançar en la cultura preventiva de les empreses, usuaris i de la ciutadania en general, encara que és un discurs que en els temps que corren no sembli prioritari, però que ens ajudarà a ser més productius des d’ara mateix, a part de tenir més salut i ser més feliços.

Actualment, cada cop som més conscients dels riscos associats als edificis i dels quals segur que n’hem sentit a parlar com a enginyers tècnics: la síndrome de l’edifici malat, la lipoatròfia, i els contaminants químics o els biològics com la grip o la legionel·la.

Encara que els factors de risc són complexos i multi factorials, hi ha consens en el fet que la ventilació, la climatització, la il·luminació, l’electricitat, els camps electromagnètics, el soroll, la vibració i els productes químics són els aspectes fonamentals que cal analitzar per determinar-ne les causes. Les mesures correctores i preventives poden abastar des del disseny i re disseny de les instal·lacions i els llocs de treball fins a l’elecció d’equips, passant per mecanismes de manteniment correctiu i preventiu que ajudin a eliminar o reduir aquests riscos. Com podem observar, l’enginyeria tècnica entra també dins d’aquest àmbit, i pot ajudar a la millora de les condicions en què desenvolupem les nostres activitats als edificis i evitar-ne els problemes.

Ja durant el disseny, la nostra aportació és clau per poder establir la correcta qualitat de l’aire i la correcta ventilació, així com per assegurar que els paràmetres tèrmics i d’humitat són els adequats. També, en aquesta fase, l’elecció dels equips de treball i del mobiliari contribueixen a reduir els efectes dels camps electromagnètics, la generació d’electricitat estàtica i els cops.

Però és possiblement en el desenvolupament de la nostra activitat a l’edifici, amb la gestió dels canvis i el manteniment, on la nostra professió es presenta com a decisiva per evitar el deteriorament d’unes instal·lacions dissenyades correctament.

En els riscs associats als edificis és clau una correcta identificació dels factors i les possibles solucions. Per tal que resultin eficaces cal una gran experiència i un coneixement de les instal·lacions dels edificis per poder controlar totalment el problema. Així és com podem contribuir de manera més eficaç amb l’enginyeria tècnica.

Per una banda tenia al meu costat a l’Alba i al Josep dos joves que en els temps que corren han posat les seves ganes en lluitar per la democràcia que tenim, segurament imperfecta, segurament incomplerta, segurament millorable, però és la que tenim i amb la que hem de treballar per millorar-la, i és en ella no em posat les nostres esperances i dedicació. També m’acompanyaven la gent que pateix més directament la meva dedicació personal a aquest difícil ofici com la meva companya, els meus pares i la meva sogra.

Per altra banda , estaven les persones indignades de Sant Boi que ens van rebre a l’entrada del Ple amb un to reivindicatiu i de protesta, sense més intencions que posar de manifest el seu malestar. Entre elles vaig veure a persones conegudes i d’altres amb les quals m’he pres alguna cervesa, cosa que no faig amb qualsevol, però vaig entendre en aquell moment el seu malestar i també la forma d’expressar-lo.

Lamentablement, la forma de reivindicar es va transformar a la sortida i es va convertir en escridassades, insults, cops i escopinades adreçades a tothom, no només als regidors i regidores, també a la gent que ens acompanyava.

I he decidit adreçar-me a les persones que vaig reconèixer entre els indignats i dir-vos que quan us vegi pel carrer us preguntaré a la cara i fent una cervesa tranquil·lament per què penseu que sóc un lladre i un fill de puta.

Però ho faré per què necessito dir-li al meu pare, que va perdre el seu ara fa 75 anys per defensar una democràcia, que val la pena que jo sacrifiqui la meva vida personal i professional per dedicar-me això.

Ho faré mirant-te al ulls i prenent una cervesa, que espero que no sigui la última.

Miguel Ángel Merino, funcionari de PRL i regidor d’Habitatge de Sant Boi

És portaveu municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – Ezquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) a Sant Boi de Llobregat, està afiliat a Comissions Obreres, és soci –i activista ocasional– de Greenpeace, forma part de la comissió tècnica i el patronat de l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES), treballa com a tècnic de prevenció de riscos laborals a la Direcció General d’Inspecció del Treball de la Generalitat i és regidor d’Habitatge de l’Ajuntament de Sant Boi.

Miguel Ángel Merino és una persona coherent amb la seva ideologia i potser és per això que té fama de ser rigorós en la seva feina.

Aquest enginyer tècnic industrial nascut a París –“fill de la immigració”, diu– va quedar enlluernat des de ben petit amb el lloc on treballava el seu pare, la fàbrica de Pegaso, i afirma que segurament per això va triar estudiar enginyeria.

Es va especialitzar en electrònica industrial però només s’hi va dedicar durant els dos primers anys de la seva trajectòria professional, quan va estar treballant en la implementació de sistemes de control. Amb la crisi postolimpíades va “caure” –com diu ell– en el món de la prevenció i des d’aleshores és funcionari de vigilància i control i s’encarrega de revisar que les empreses compleixin la prevenció de riscos laborals.

Pel que fa a la seva dedicació política, del 2003 al 2007 Merino va exercir el càrrec de regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Boi per Iniciativa per Catalunya Verds i durant l’actual legislatura està al capdavant de la regidoria d’Habitatge. “La formació en enginyeria tècnica m’ha ajudat a entendre molts mecanismes de la política perquè els enginyers estem dissenyats per ser pràctics en l’aplicació de la tècnica i també de la gestió i la legislació”, assegura i es defineix com un “prevencionista que està a la política”.

Merino és un enamorat dels viatges: “Només em falta visitar el continent australià”, explica i afegeix que, malgrat que es considera un “ciutadà del món”, li agrada viure a Sant Boi, una ciutat ben comunicada i més ara que s’ha recuperat “la connexió del riu amb la ciutat”, com antigament. També és aficionat a la lectura i la muntanya.

“Un enginyer tècnic ha de tenir capacitat de treballar en equip i considerar el factor humà”

“Admiro la gent digna i compromesa amb els seus principis, com els meus pares”

“Sóc molt treballador però de vegades potser sóc massa exigent”

“Sant Boi és un bon lloc per viure: està a prop de la muntanya, el riu i la platja”

Gràcies a la generositat dels socis i sòcies de Greenpeace i de molta més gent,  estem més a prop de tenir un nou vaixell Rainbow més ecològic i eficient.

Jo ja hi he col·laborat.

Tu també hi pots col·laborar. Fes-ho!

Aprofitant aquella marxa vaig revisar la feina fet pel Govern d’Esquerres en aquest àmbit i ha estat un canvi radical que ha permès lluitar de manera transversal des dels diferents departaments de la Generalitat per fer front de manera coordinada a la xacra de la violència masclista.

A mí em toca destacar la tasca que m’han explicar els companys i companyes de partit que des del Departament d’Interior s’han impulsat Programes com el de l’Equitat de Gènere que ha permès fer un protocol d’actuació en casos d’assetjament sexual; el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, per millorar l’atenció policial davant la violència masclista; Un protocol d’intervenció policial per prevenir i perseguir les mutilacions genitals femenines; La prevenció policial de matrimonis forçats;  La primera enquesta de victimització sobre violència masclista a Catalunya.

Sense cap dubte és una feina que segur fet que la lluita que fem tots contra la violència masclista hagi estat més efectiva.

Bona feina!

Aquesta futura línia la podem veure com un metro amb el que guanyarem un nou accés ràpid a la Zona Universitària de Barcelona i unes bones connexions a les línies d’autobusos interurbans, línies de metro, Trambaix i RENFE de la Comarca, però el seu traçat presenta un problema ja que només contempla 2 estacions a Sant Boi, de les 4 de les s’havia parlat inicialment.

Les estacions estarien situades als Barris Centre i Vinyets-Molí Vell, i es deixaria a la major part de la ciutadania dels Barris de Marianao, Casablanca, Camps Blancs i Cooperativa sense l’accés ràpid i les múltiples connexions que ofereix la línia de rodalies.

Davant de la proposta del Ministeri de Foment pensem que hem d’exigir tant al govern del PSOE com al govern que resulti de les eleccions del 28N l’arribada del Metro o de la seva versió lleugera, el Tramvia, a tots els barris de Sant Boi que ara s’han oblidat.

Des d’ICV-EUiA fem una crida a reaccionar i mobilitzar-nos com a ciutadana per exigir una reivindicació històrica: volem el metro per a tota la ciutat; Ens el mereixem. T’hi sumes?

www.iniciativa.cat/santboi
http://facebook.com/santboians.iniciativa